martes, 16 de septiembre de 2014

Propuesta formativa para AMPAS y Escuela de Familias curso 2014-15





“Coeducar para erradicar la violencia de género. El papel de la familia y la escuela”


Formato: Taller participativo de aproximadamente 2 horas de duración, en las que se analizará de manera crítica y constructiva nuestro papel como educador@s en la prevención de la violencia de género.

Recursos materiales necesarios: Pantalla y cañón proyector. Fotocopias.

Población destinataria: AMPAS, tanto de centros de primaria como de secundaria.


Resumen de la actividad: 

La violencia de género tiene sus raíces en las persistentes desigualdades entre hombres y mujeres. Pese a que se están realizando campañas preventivas desde los años 90, el problema no se logra erradicar y se mantiene en las generaciones más jóvenes que han crecido y se han educado en la igualdad de oportunidades. La edad de las mujeres que padecen este tipo de violencia y la de los agresores ha ido en descenso, detectándose casos de relaciones abusivas y maltrato en parejas adolescentes menores de edad. 

Recientes investigaciones apuntan a que estas generaciones presentan todavía actitudes marcadamente sexistas, así como de un cambio en el escenario de la violencia: ya no se produce sólo en la intimidad del hogar, sino también en los centros educativos y en las redes sociales.

Analizando los roles y estereotipos de género en los que estamos socializando, la educación emocional y sentimental de nuestr@s adolescentes, las creencias en torno a lo que es ‘el amor de verdad’, podemos , desde la familia y desde el aula, aprender a generar en ellas y ellos cierto discurso crítico ante las actitudes sexistas que originan el maltrato y la violencia ya en las primeras relaciones amorosas; y a detectar las primeras señales de riesgo ante una relación abusiva.



Si estás interesad@ en esta actividad y quieres más información, puedes contactar con nosotras en el correo 
gequidad@gmail.com

martes, 27 de mayo de 2014

PROPOSTA D'INTERVENCIÓ ALS IES

AMOR NO M'ESTIMES TANT, ESTIMA'M MILLOR 

Taller per a la prevenció de la violència de gènere en parelles adolescents




“El día que la mujer pueda amar con su fuerza y no con su debilidad, 
no para huir de sí misma, sino para encontrarse, 
no para renunciar, sino para afirmarse, entonces, el amor, 
tanto para ella como para el hombre será una fuente de vida y no un mortal peligro.” 
Simone de Beauvoir 


1.- ANTECEDENTS 


La violència de gènere ha arribat a convertir-se en els últims anys en una de les principals causes de mortandad per a les dones entre 16 i 44 anys en països com el nostre. A més, els delictes relacionats amb la violència de gènere han passat a ser la tercera causa d'ingrés a la presó. 

Des de 1995, quan Ana Orantes va aparèixer en un programa de televisió en el qual narrava els maltractaments que exercia el seu marit sobre ella, morint assassinada pocs dies després, aquest problema va deixar considerar-se alguna cosa privat i personal, per a considerar-se un problema social. 

Actualment ha aconseguit gran magnitud superant les víctimes del terrorisme polític en el nostre país: cada quatre dies una dona és assassinada a les mans de la seua parella o exparella en el nostre país, i l'edat de les víctimes ha experimentat un descens. S'ha legislat sobre aquest tema i s'ha avançat cap a la igualtat legal entre dones i homes, però contra el pronosticat, la violència de gènere en parelles joves lluny d'eradicar-se va en augment, acompanyada d'un increment en les actituds sexistes en la població adolescent i dins d'un imaginari amorós molt mitificat i profundament desigualitari, ampliant l'escenari de la mateixa amb la inclusió de les xarxes socials. A les xiques les socialitzem encara per a la reproducció i per a romandre en l'àmbit privat, o les que estudien segueixen decantant-se més per carreres de lletres (sempre considerades de xiques) i als xics se'ls segueix socialitzant en la producció i la necessària progressió en l'àmbit privat. Encara les dones joves les socialitzem en l'amor i la dependència, transmetent-los que elles tenen una responsabilitat en què la relació es mantinga i que la relació de parella és bàsica per a la seua supervivència i la seua felicitat. Destaquem el maneig dels joves, tant xiques com a xics, de les noves tecnologies que sorgeixen com a fort comandament de control en les relacions d'adolescents. 

Les campanyes preventives estan resultant insuficients sobretot amb la població més jove, que no s'identifica amb la campanya 'Hi ha eixida a la violència de gènere, si la maltractes a ella em maltractes a mi' la qual diu: “Viure amb la persona que t'humilia, que t'amenaça, que t'ha donat una pallissa, que t'amenaça amb que no tornaràs a veure als teus fills. Viure açò, és ser víctima de maltractaments, però açò no té perquè ser així, hi ha un altre final per a la violència de gènere, un final en el qual les víctimes deixen de ser-ho”. 


Les i els adolescents es veuen massa jovens per a identificar-se amb una persona amb fills,.. Per tant, per a actuar en aquesta franja d'edat es necessita treballar d'una manera concreta i en el seu propi àmbit, així, resulten necessàries intervencions preventives més concordes amb la realitat de l'adolescència, i en les quals participe tota la comunitat educativa: alumnat, professorat i famílies. 

La importància de les mesures educatives en la prevenció de la violència de gènere, està descrita i prescrita en les lleis aprovades sobre aquest tema, com són la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la violència de gènere, la Llei Orgànica 3/2007 per a la Igualtat efectiva entre dones i homes, la Llei Orgànica 2/2006 d'Educació, i la Llei 7/2012 Integral contra la violència sobre la dona en l'àmbit de la Comunitat Valenciana. Totes aquestes lleis esmenten en la seua exposició de motius la necessitat de treballar des de l'àmbit educatiu per a eliminar les desigualtats de gènere i prevenir la violència. La normativa assenyala un currículum de mínims específic, que incorpora la perspectiva de gènere en les diferents etapes educatives, per a ensenyar a detectar i superar les discriminacions sexistes, per a prevenir la violència de gènere i per a possibilitar la construcció de subjectivitats més lliures i de societats més justes i equitatives. 

2.- JUSTIFICACIÓ TEÒRICA: 

La violència de gènere és un problema social que té els seus orígens en la desigualtat entre sexes. 

Per avançar cap a una societat lliure de violència en les relacions amoroses és necessari que comencem a qüestionar-nos els rols de gènere. 

Els rols són els papers que s'esperen exercim, s'assignen en funció d'una sèrie d'estereotips de gènere, és a dir, imatges socialment compartides sobre com deuen ser homes i dones, pensar, actuar i sentir, quins espais han d'ocupar i quines tasques han de realitzar. 

Rols i estereotips són socioculturalment construïts, i per tant modificables. Es transmeten de generació en generació amb el procés de socialització, mitjançant el qual aprenem opinions, valors, normes i conductes d'acord amb la cultura familiar i social de referència. També aprenem la forma en què manegem i expressem les nostres emocions. Actualment els principals agents de socialització són la família, l'escola, els grups d'iguals i els mitjans de comunicació social. Tot açò ens mostra com hem de comportar-nos i sentir xiques i xics, dones i homes, i ens ofereixen models de gènere, masculins i femenins, més o menys tradicionals. 

L'adolescència és l'etapa de la vida on assagem diferents rols, fins que trobem aquell en el qual encaixem. Per aquest motiu, resulta fonamental treballar a nivell preventiu amb la població adolescent, en aquesta etapa del desenvolupament és on estan més receptius i receptives a qüestionaments de el “tradicional” i on resulta possible el canvi cap a actituds més igualitàries. 

Aquest programa d'intervenció es basa en els següents supòsits teòrics: 
  • Analitzar el sistema sexe-gènere com a responsable en la construcció d'identitats genèriques estereotipades. Les diferències sexuals no són naturals, per tant depenen de la cultura i són modificables. 
  • Les diferències de gènere quant a l'aprenentatge/socialització emocional de xiques i xics, estan en la base de les relacions violentes. Davant la incapacitat per a manejar emocions negatives mitjançant la paraula, els xics actuen emprant la violència. L'excessiva emocionalitat en la qual s'educa a les xiques, les torna vulnerables enfront de l'abús emocional, al mateix temps que fa que se senten responsables del benestar emocional de la parella. 
  • Respecte a l'amor romàntic, com assenyala l'antropòloga Dt. Luz Esteban (2005), l'amor com a ideologia cultural i com a configurador de pràctiques, és una part intrínseca del procés de construcció de les relacions de gènere. Té un paper fonamental en el manteniment i perpetuació de la subordinació social de les dones, i té una importància directa per a aportar punts de vista alternatius a temes com el de la violència contra les dones. 


L'amor romàntic té una dimensió política, per tant, hem de construir noves formes d'estimar més igualitàries en les quals no tinguen cabuda les relacions de domini-submissió ni la violència de gènere. La naturalització i interiorització de les diferències en la vivència de l'amor, forma part de la violència simbòlica (Bourdieu, 2000), ja que els codis amorosos són socialment compartits per totes i tots. Es fa necessària doncs una deconstrucció de l'amor romàntic per a trobar noves formes d'estimar des de la llibertat i l'autonomia personal. 

Hi ha tota una indústria cultural que ens educa en l'amor romàntic mitificat: novel·les romàntiques, pel·lícules infantils, cançons d'amor, pel·lícules romàntiques, etc... proporcionant-nos una visió cultural de què és l'amor ‘autèntic’ i com són les relacions de parella, oferint models poc equitatius que en la vida real propicien el sorgiment de la violència en establir-se relacions basades en el domini-submissió. 

És important que xiques i xics aprenguen a detectar els senyals de risc de la violència de gènere en la parella, de com s'instaura i com funciona, així com dels recursos comunitaris als quals dirigir-se a demanar ajuda. 

3.- PROGRAMACIÓ I CONTINGUTS: 


La programació d'aquest taller es basa en l'experiència de les tres edicions anteriors impartides en l'IES de Bocairent (cursos 2011-2012, 2012-2013 i 2013-2014), així com dels resultats de la recerca duta a terme amb la primera edició (tutoritzada per la Universitat de València). 

Es plantegen 4 sessions per a l'alumnat: 
  • Sistema sexe-gènere. La construcció social de la diferència sexual. 
  • Rols i estereotips: en el llenguatge, en l'emocional, en les relacions socials. 
  • Mites sobre l'amor romàntic: què és l'amor?, l'amor que ens expliquen i l'amor que ens canten, models de relació amorosa. 
  • La violència de gènere: què és?, com funciona?, efectes, prevenció i recursos als quals acudir. 
Les sessions tenen una durada de 50 minuts i s'imparteixen en l'hora de tutoria. La grandària del grup, perquè la intervenció siga eficaç, serà entre 15 i 20 persones màxim. 

També es planteja una sessió per al professorat, perquè conega els continguts que es van a impartir i per a fomentar el debat entorn de l'aplicació dels principis coeducatius de manera transversal en les aules; i una sessió per a les famílies de l'alumnat, amb la finalitat d'informar tant dels continguts com del seu paper en la detecció i prevenció de situacions de violència de gènere. 


4.- METODOLOGIA I OBJECTIUS: 

La metodologia amb que es treballa en els tallers és participativa, es tracta de que siga l'alumnat qui prenga la veu, pregunte, discutisca i debata, de manera que l'aprenentatge resulte més significatiu que la mera exposició d'uns continguts teòrics. Es tracta de fomentar la reflexió sobre uns tòpics de treball, i sobre la base de les seues aportacions es va ampliant la informació. 
Per açò s'utilitzen recursos audiovisuals, sobretot curts que donen motiu al debat.

La finalitat del taller és la d'introduir un discurs crític sobre la tradicional assignació de rols de gènere i com açò influeix en la instauració de la violència de gènere com a estratègia de control i poder dins de les relacions amoroses. Fomentant maneres de relacionar-se molt més justes i equitatives. 


4.- RECURSOS MATERIALS I HUMANS: 

Com a recursos materials es precisa un aula per grup amb connexió a internet, ordinador, canó projector, pantalla i sistema de so. També les fotocòpies del material necessari per a l'aula. 
Recursos humans: som tres professionals del camp de la psicologia amb àmplia experiència en adolescència i violència de gènere. 

PODEU CONSULTAR PREUS I DATES CONTACTANT AMB NOSALTRES A L'ADREÇA DE CORREU           gequidad@gmail.com

martes, 1 de abril de 2014

Congreseando.....



El pasado lunes 24 de marzo, tuve el placer de participar en el I Congreso de Investigaciones Feministas, organizado por el Colectivo Transformacció.



En el eje titulado Epistemologías Feministas participamos 11 personas y después de una breve intervención de 10 minutos, se inició el debate: Retos y dificultades de las investigaciones feministas.
Muchas veces encontramos que nuestro planteamiento choca con el posicionamiento de la 'academia' científica, resulta difícil abrir el camino a posicionamientos epistemológicos radicales, con finalidad política y transformadora, pero es que si la ciencia no sirve para la transformación social.....para qué sirve???
Por otro lado, resulta difícil hacer llegar a la población general las no-conclusiones de nuestros trabajos, y el lenguaje que utilizamos lo dificulta en parte, así que tendremos que apender a comunicar mejor nuestro trabajo.
En fin, una jornada muy interesante, un espacio para la reflexión y para las conversaciones compartidas que enriquecen nuestras investigaciones y nuestros planteamientos.
Enhorabuena a las organizadoras.

Os dejo el enlace al blog del Congreso, donde en breve se publicarán las intervenciones en el mismo.
Seguro que os gustan

Mari Cruz Pla



http://congresinvestigacionsfeministes.blogspot.com.es/2014/03/programa-final-del-congreso.html

domingo, 19 de enero de 2014

Conferencia en Ontinyent 21 de noviembre de 2013



El pasado 21 de noviembre tuve el placer de ser invitada por el Ayuntamiento de Ontinyent (Valencia) y el Centro Infodona de esa localidad a impartir una conferencia sobre los resultados de mi trabajo de investigación sobre adolescencia y violencia de género, dentro de las actividades que habían organanizado en torno al 25 de noviembre, Dia Internacional para la erradicación de la violencia de género.



En los últimos tiempos, la edad de las parejas en las que hay violencia de género ha bajado de manera considerable, encontrándonos en el 2013 con dos víctimas menores de edad. Actualmente, el rango de edad  con mayor número de víctimas se sitúa entre los 20-40 años.
Algo está fallando en la prevención cuando el fenómeno se produce en personas que han crecido y se han educado en la igualdad legal. ¿En qué estamos fallando?

Muchas voces reclaman que las jóvenes no reconocen la violencia en sus relaciones, queda camuflada bajo la etiqueta de relaciones tormentosas, celos y novios controladores,...sin asociar esas señales de riesgo a la violencia de género. Por tanto, las campañas basadas en el 'ojo morado', en 'proteger a l@s hij@s', etc. no resultan efectivas para la población más joven.

La percepción que tienen las jóvenes, es que eso de la violencia de género, es algo que sólo ocurre a señoras mayores, con maridos borrachos y con problemas mentales, y que muchas aguantan esas relaciones porque quieren, o por vergüenza en el caso de separación. Siguen pensando que es un problema personal y no social. 

Se hace necesario un abordaje preventivo de la violencia de género en parejas jóvenes, basado en los siguientes aspectos:
  • hacer visible el sexismo que persiste en nuestra sociedad
  • hacer visible la socialización emocional diferenciada de chicas y chicos que conlleva que entendamos las relaciones de manera diferente
  • facilitar que los chicos conecten con su universo emocional interior, y que aprendan a expresar las emociones negativas de manera saludable y no violenta
  • facilitar que las chicas sean autónomas y no centren su existencia en el amor
  • desvelar los mitos románticos, ideales inalcanzables, del imaginario amoroso


En definitiva, se trata de aprender a relacionarse afectivamente desde la igualdad.


Lo mejor de la tarde fue una sala llena de personas interesadas en el tema.



Mari Cruz Pla